Lassāt in tal recuārt a fruvati, e in ta la lontanansa a lusi, sensa dōul jo i mi inpensi di te, sensa speransa. (Al ven sempri pė sidėn e alt il mar dai āins; e i to pras plens di timp romai ārsit, i to puōrs vencs ros di muarta padima, a son ta l'or di chel mar: pierdųs, e no planzųs). Lassās lā scunussųs ta ciamps fores-c'dopu che tant intōr di lōur āi spasemāt di amōur par capiju, par capė il puōr lusėnt e pens so essi, a si ān sierāt cun te i to ōmis sot di un sčil nulāt.
Commenti