Le migliori poesie di Carlo Porta

Questo autore lo trovi anche in Umorismo.

Scritta da: Silvana Stremiz
E daj cont sto chez-nous: ma sanguanon!
Subet ch'el gh'ha sta gran cuccagna in Franza,
ghe va tant a andà foeura di cojon
e a tornà a cà a godella sta bordanza?

In quant a nun, s'el ne usa st'attenzion
in contrassegn de grata redondanza
el scassem subet giò del tabellon
di balloss e di porch senza creanza.

Anzi, ch'el varda, vuj ch'el preghem fina
de no fà olter quand el riva a cà
che parlà maa de nun sira e mattina.

Inscí almanch podaravem lusingass
che paricc finalment, dandegh a trà,
barattassen el sit d'andà a seccass.
Carlo Porta
Vota la poesia: Commenta
    Scritta da: Silvana Stremiz

    Desgrazzi de Giovannin Bongee

    Deggià, Lustrissem, che semm sul descors
    de quij prepotentoni de Frances,
    ch’el senta on poo mò adess cossa m’è occors
    jer sira in tra i noeuv e mezza e i des,
    giust in quell’ora che vegneva via
    sloffi e stracch come on asen de bottia.

    Seva in contraa de Santa Margaritta
    e andava inscì bell bell come se fa
    ziffoland de per mì sulla mia dritta,
    e quand sont lì al canton dove che stà
    quell pessee che gh’ha foeura i bej oliv
    me senti tutt a on bott a dì: Chi viv?

    Vardi innanz, e hoo capii dall’infilera
    di cardon e dal streppet di sciavatt
    che seva daa in la rondena, e che l’era
    la rondena senz’olter di Crovatt;
    e mì, vedend la rondena che ven,
    fermem lì senza moeuvem: vala ben?

    Quand m’hin adoss che asquas m’usmen el fiaa,
    el primm de tutt, che l’eva el tamborin,
    traccheta! sto asnon porch del Monferaa
    el me sbaratta in faccia el lanternin
    e el me fa vedè a on bott sô, luna, stell,
    a ris’c de innorbimm lì come on franguell.

    Seva tanto dannaa de quella azion
    che dininguarda s’el fudess staa on olter.
    Basta: on scior ch’eva impari a sto birbon,
    ch’el sarà staa el sur respettor senz’olter,
    dopo avemm ben lumaa, el me dis: Chi siete?
    Che mester fate? Indove andé? Dicete!

    Chi sont?, respondi franco, in dove voo?
    Sont galantomm e voo per el fatt mè;
    intuitù poeu del mestee che foo,

    ghe ven quaj cossa de vorell savè?
    Foo el cavalier, vivi d’entrada, e mò!
    ghe giontaravel fors quaj coss del sò?

    Me par d’avegh parlaa de fioeu polid,
    n’eel vera? Eppur fudessel ch’el gh’avess
    ona gran volentaa de taccà lid,
    o che in quell dì gh’andass tusscoss in sbiess,
    el me fa sercià sù de vott o des
    e lì el me sonna on bon felipp de pes.

    Hoo faa mì dò o tré voeult per rebeccamm
    tant per respondegh anca mì quajcoss,
    ma lu el torna de capp a interrogamm,
    in nomo della legge, e el solta el foss,
    e in nomo della legge, già se sa,
    sansessia, vala ben?, boeugna parlà.

    E lì botta e resposta, e via d’incant;
    Chi siete? Giovannin. La parentella?
    Bongee. Che mester fate? El lavorant
    de frust. Presso de chi? De Isepp Gabella.

    In dovè? In dì Tegnon. Vee a spass? Voo al cobbi.
    In cà de voi? Sursì. Dovè? Al Carrobbi.

    Al Carrobbi! In che porta? Del piattee.
    Al numer? Vottcent vott. Pian? Terz, e inscì?
    El sattisfaa mò adess, ghe n’hal assee?
    Fussel mò la franchezza mia de mì,
    o ch’el gh’avess pù nient de domandamm,
    el va, e el me pienta lì come on salamm.

    Ah, Lustrissem, quest chì l’è anmò on sorbett,
    l’è on zuccher fioretton resguard al rest;
    el sentirà mò adess el bel casett
    che gh’eva pareggiaa depôs a quest.
    Proppi vera, Lustrissem, che i battost
    hin pront come la tavola di ost.

    Dopo sto pocch viorin, gris come on sciatt
    corri a cà che nè vedi nanch la straa,
    foo per dervì el portell, e el troeuvi on tratt
    nient olter che avert e sbarattaa...
    Stà a vedè, dighi subet, che anca chì
    gh’è ona gabola anmò contra de mì.

    Magara inscì el fudess staa on terna al lott,
    che almanch sta voeulta ghe lassava el segn!
    Voo dent.. ciappi la scara... stoo lì on bott,
    doo a ment... e senti in suj basij de legn
    dessora inscimma arent al spazzacà
    come sarav on sciabel a soltà.

    Mì a bon cunt saldo lì: fermem del pè
    della scara... e denanz de ris’cià on pien
    col fidamm a andà sù, sbraggi: Chi l’è?
    Coss’en disel, Lustrissem, vala ben?
    A cercà rogna inscì per spassass via
    al dì d’incoeu s’è a temp anch quand se sia.

    Intant nessun respond, e sto tricch tracch
    el cress, anzi el va adree a vegnì debass...
    Ghe sonni anmò on Chi l’è pù masiacch,
    ma, oh dess! l’è pesc che nè parlà coj sass;
    infin poeù a quante mai sbraggi: Se pò
    savè chi l’è ona voeulta, o sì o nò?

    Cristo! quanti penser hoo paraa via
    in quell’attem che seva adree a sbraggià!
    M’è fina vegnuu in ment, Esuss Maria!
    ch’el fuss el condam reficciô de cà,
    ch’el compariss lì inscì a fà penitenza
    de quij pocch ch’el s’è tolt sulla conscienza.

    El fatt l’è ch’el fracass el cress anmò;
    e senti ona pedanna oltra de quell
    proppi d’ona personna che ven giò;
    mì allora tirem lì attacch a portell,
    ché de reson, s’el se le voeur cavà,
    l’ha de passà de chì, l’ha de passà.

    Ghe semm nun chi al busilles: finalment
    vedi al ciar della lampita de straa
    a vegnimm alla contra on accident
    d’on cavion frances de quij dannaa,
    che inscì ai curt el me dis: Ett vô el marì
    de quella famm, che stà dessora lì?

    Mì, muso duro tant e quant e lu,
    respondi: Ovì, ge suì moà, perché?
    Perché, el repia, voter famm Monsù
    l’è tré giolì, sacher Dieu, e me plè.
    O giolì o non, ghe dighi, l’è la famm
    de moà de mì, coss’hal mò de cuntamm?

    S’è che moà ge voeu coccé cont ell.
    Coccé, respondi, che coccé d’Egitt?
    Ch’el vaga a fà coccé in Sant Raffajell,
    là l’è loeugh de coccé s’el gh’ha el petitt!
    Ch’el vaga foeura di cojon, che chì
    no gh’è coccé che tegna. Avé capì?

    Cossa dianzer ghe solta, el dis: Coman!
    A moà cojon?, e el volza i man per damm.
    Ovej, ch’el staga requi cont i man,
    ch’el varda el fatte sò de no toccamm,
    se de nò, Dia ne libra! sont capazz...
    e lu in quell menter mollem on scopazz.

    E voeuna e dò! Sangua de dì de nott,
    che nol se slonga d’olter che ghe doo!
    E lu zollem de capp on scopellott.
    Vedi ch’el tend a spettasciamm el coo,
    e mì sott cont on anem de lion,
    e lu tonfeta! on olter scopazzon.

    Ah sanguanon! A on colp de quella sort
    me sont sentuu i cavij a drizzà in pee,
    e se nol fudess staa che i pover mort
    m’han juttaa per soa grazia a tornà indree
    se no ciappi on poo d’aria, senza fall
    sta voeulta foo on sparposet de cavall!
    Carlo Porta
    Vota la poesia: Commenta